Prospectiva

• La prospectiva
• Àrees d´investigació
• Comités d´experts
• Centres de prospectiva
• Informes
• Contacte

La prospectiva

“La prospectiva és una reflexió per a il•luminar l’acció present amb la llum dels futurs possibles”. Michel Godet (1993)

L’interés pel futur, per conéixer allò que succeirà, ha existit sempre, almenys des que l’espècie humana pobla la terra. En un pla més delimitat, el futur com a objecte d’estudi, no tant enfocat a la predicció sinó a l’exploració d’alternatives de futur, va començar a albirar-se en els anys quaranta i cinquanta del passat segle, es va desenrotllar en els anys setanta i va experimentar un fort impuls en els anys noranta. L’exploració d’alternatives possibles o inclús probables es basava a preguntar-se què succeiria si canviava alguna condició actual; és a dir, a partir d’unes assumpcions determinades, normalment la situació present, quines trajectòries podrien desencadenar-se si canviava una o diverses de les condicions que configuren el present. Esta reflexió es va fer rellevant a l’observar un procés de canvi complex que es va accelerar en l’últim quart del segle passat, que continua obert, i que genera molta incertesa en les institucions bàsiques socials, polítiques i econòmiques.

Incertesa i complexitat

Com més gran siga el grau d’incertesa més gran serà la complexitat de la situació a resoldre. En situacions simples, és a dir, aquelles que es caracteritzen per la certesa del que ocorrerà, n’hi haurà prou amb preveure suficientment les variables controlades per a encertar l’estratègia que cal seguir. Si els esdeveniments probablement ocorren amb regularitat, llavors ens podem aproximar al coneixement de les característiques del futur amb hipòtesis estocàstiques. Quan coneixem l’ocurrència d’esdeveniments però no la seqüència en què ocorreran, hem d’identificar la gamma de possibles resultats. Per fi, si la situació està absolutament desestructurada per l’altíssima incertesa existent, haurem d’elaborar esquemes d’actuació molt més desenrotllats basats en el principi “Que passaria si … succeïx este esdeveniment o estos esdeveniments …”; en estos casos es requerix creativitat, innovació i preparació per a les sorpreses.
Projectar el futur, a mitjà termini almenys, és un exercici d’intel•ligència per a les persones i per als pobles, siguen homogenis o plurals. Convé pensar el present i planejar creativament el futur, i per a això repassar els nostres recursos actuals i previsibles, en matèria de ciència, economia, dret, política, ciutadania, ètica, etc. Repassar tot allò que puga oficiar de capital.

El futur està obert

El futur no està totalment predeterminat sinó que, dins dels límits del que és possible, el futur està obert. El que succeïsca dependrà de moltes coses, inclús del que nosaltres mateixos hem triat fer. Des d’este punt de vista el futur és un conjunt de diferents possibilitats, contingències, entre la certesa i la incertesa, limitacions i oportunitats, unes més probable que altres.

El futur el construïm nosaltres

Possiblement el futur deu tindre elements que no els podem dominar però hi haurà d’altres que siguen controlables a través de les nostres decisions i els nostres actes.
L’OCDE definix la prospectiva com a “conjunt de temptatives sistèmiques per a observar a llarg termini el futur de la ciència, la tecnologia, l’economia i la societat amb el propòsit d’identificar tecnologies emergents que probablement produïsquen els majors beneficis econòmics i socials”.

Així, doncs, per a nosaltres, la prospectiva podria definir-se com un camp d’investigació transdisciplinar, amb visió global, sistèmica i oberta que explica els possibles futurs (futuribles), no sols per les dades del passat sinó fonamentalment tenint en compte les evolucions futures de les variables (quantitatives i sobretot aquelles d’interpretació qualitativa) així com els comportaments dels actors implicats, de manera que reduïx la incertesa, il•lumina l’acció present i aporta mecanismes que conduïxen al futur acceptable, convenient o desitjat.

Per consegüent, la prospectiva és un dels instruments que pot reportar majors beneficis a la societat. El seu camp d’acció s’estén a pràcticament qualsevol àmbit de l’activitat humana (economia, dret, empresa, política, ciència, tecnologia, expressió artística, corrents culturals i de pensament, urbanisme, moviments migratoris, etc.), ja que respecte de qualsevol situació cal plantejar-se la seua projecció futura.
L’AVAP està al servici de la prospectiva de la Comunitat Valenciana. Qualsevol institució pública o privada de la nostra Comunitat pot comptar amb el suport i assessorament de l’AVAP a l’hora de desenrotllar estudis de prospectiva. També, en l’àmbit de les seues competències, l’AVAP realitza els seus propis estudis i informes de prospectiva.